Desenvolupament enciclopèdic
Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra. Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen. Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a Puigcerdà per estiuejar. Coneixen Marcial Deberga, un jove seductor que aviat se sent atret per Pilar. En arribar al poble, la dona va percebent un afecte vers Marcial que es veurà interferit per la calúmnia d’una estiuejant barcelonina, Pomposa Roig. El retorn precipitat a Barcelona per la mort del pare enfronta Pilar als propis sentiments, als problemes que se li presenten i a la presa de decisions, que es demora, només insinuada, fins al final, obert. La força i la integritat dels sentiments salven la protagonista de la degradació i marquen la seva mesura moral. Pilar i Marcial tenen una personalitat definida i evolucionen de manera natural a partir dels fets i les actituds; en canvi, els personatges secundaris són invariables, malgrat ser motor de l’acció: Pomposa té un caràcter caricaturesc, els oncles Ortal són referents de maldat, i Osita i Clotilde, les amigues, sempre encoratgen Pilar. L’estructura, lineal i fragmentada, mostra irregularitat entre la primera part, breu i amb marc rural, i la segona, llarga, on recupera l’escenari urbà. El narrador hi abandona el procediment narratiu indirecte de La bogeria, però no se centra en la narració omniscient, sinó que utilitza fórmules introspectives i episodis interceptats per silencis narratius que faciliten la comprensió dels canvis d’ànim dels personatges. En emetre judicis excessius d’aquests, la veu narrativa destil·la una ingenuïtat que enforteix els criteris del lector. Iniciada el 1899 i acabada l’estiu del 1905, tingué una redacció discontínua.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cabré i Monné, R. (2004), p. 89-94
- Cònsul, I. (19992), p. 223-229
- Montoliu, M. de (1948), p. 13-33
- Serrahima, M. (1973), p. 101-106
- Vilaseca, D. (1987)
- Yates, A. (1998), p. 327-341.