Desenvolupament enciclopèdic
El títol ja en delimita el contingut, regit pel maquinisme urbà. Encapçala el llibre una citació de Pierre Albert-Birot, que expressa la voluntat de trencar amb la poètica aristotèlica. La segueix una carta pròleg adreçada a Millàs-Raurell, “Lletra d’Itàlia”, en què fa una síntesi dels mecanismes propis del futurisme italià i cita alguns escriptors catalans (Dídac Ruiz, Vicenç Solé Sojo, J.V. Foix) que semblaven tenir alguna vinculació amb l’avantguarda. Els nou poemes de la resta del recull incorporen bona part dels recursos formals del cubofuturisme. Salvat hi desarticula l’estructura tradicional tant del discurs com de la tipografia tradicional de la pàgina. Així, s’hi insinua l’ús del collage i el cal·ligrama, explorats pel cubisme. També elimina els signes de puntuació, trenca els versos en graons, o empra tintes i cossos de lletra diferents, en un intent d’aproximar-se a les paraules en llibertat de Marinetti. El poemari, però, ja marca l’evolució que feu la seva poesia. Els poemes més antics —Columna vertebral: Sageta de foc, Plànol— recullen el programa politicomoral d’acció de l’etapa d’Un Enemic del Poble i dels Mots propis (1917-19). El poeta s’hi expressa com un ésser en crisi, atuït per un món quotidià dominat per la màquina, que destrueix la individualitat, i per la fatídica consciència de la condició humana. En aquest context, prevalen els símbols negatius: els ambients enfosquits i els éssers inanimats, com els maniquins o la maquinària. En canvi, les composicions més tardanes —Record d’una fuga de Bach— són escrites en un to distint, que tendeixa incorporar els ritmes tradicionals al costat de temes com el somni, la innocència infantil o l’amor. Aquests són els principis que contenen el germen de la seva producció posterior, més allunyada dels postulats i les paradoxes avantguardistes. La primera edició del llibre aparegué amb il·lustracions de Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia. La crítica posterior l’ha considerat com el poemari més característic de l’avantguarda literària catalana.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Balaguer, J.M. (1994)
- Balcells, J.M. (1985), vol. IV, p. 130-135
- Casals, G. (1985), vol. 4, p. 99
- Molas Batllori, J. (19782), p. 7-54.