Poesia catalana del segle XX

Antologia poètica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, publicada l’any 1963.

Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta. La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del segle XX. Les dues parts s’interrelacionen directament. La lectura dels poemes ajuda a interpretar la part teòrica i aquesta justifica l’elecció dels textos que s’ha fet. La tesi que subjau al llarg de tota l’antologia és clara: la poesia europea i catalana del segle XX han evolucionat d’unes actituds i manifestacions simbolistes a unes actituds i manifestacions realistes. Tots els arguments històrics i estètics de la primera part pretenen demostrar les formes i el sentit d’aquest canvi i evolució passant per les coordenades històriques i estètiques catalanes que expliquen el procés: simbolisme, avantguardes, poesia pura, postsimbolisme i realisme. Arribats aquí, i aquesta és la raó de l’antologia, la presa de consciència històrica dels nous autors porta a una defensa de la poesia nova que s’identifica amb la del realisme històric amb clara oposició a tot el que ha significat, estèticament i ideològicament, la tradició simbolista. El darrer capítol de la primera part és, a més, el plantejament de la proposta ideològica i estètica del realisme resumida en set punts que es poden interpretar com el manifest programàtic que l’antologia vol representar i que tenen a veure amb l’actitud del poeta, el llenguatge de la poesia, el sentit del poema i l’objecte i el destinatari de la poesia. La present antologia és un dels exponents més clars de la interrelació i la influència de la funció crítica en desenvolupament de l’evolució de la poesia catalana en les dècades següents a la postguerra.