L’obra es va editar dins la “Col·lecció Cinc d’Oros” d’Edicions Ariel i ostenta a la portada una obra original d’Antoni Tàpies. El volum Poesia rasa porta un subtítol descriptiu: Tria de llibres (1943-1959). Això significa que aquest volum d’obra reunida és, de fet, un llibre de llibres triats d’entre la vasta producció de l’autor. Poesia rasa va tenir una segona edició en dos volums (I, 1950-55; II, 1955-59), editats per Edicions 62, amb el text completament revisat per l’autor i prescindint dels tres primers reculls corresponents a l’obra dels anys quaranta. Poesia rasa és el primer d’una sèrie de tres volums d’obra reunida publicats a la mateixa col·lecció. Els altres dos que seguiren Poesia rasa són Poemes de seny i cabell (1977) i Rua de llibres (1980). Poesia rasa va tenir una acollida extraordinària per part del públic lector i de la crítica. També va significar el punt de partida del procés de normalització de l’edició de l’obra de l’autor i de la seva projecció literària correcta. Fins a aquella data, Brossa havia estat un poeta ocult i minoritari. Poesia rasa aplega una mostra molt representativa, tant pel que fa als registres temàtics com a les tècniques formals, de l’obra poètica de Brossa a partir dels disset reculls triats. En l’aspecte formal trobem la combinació de classicisme, popularisme i avantguardisme, que es pot observar clarament en els sonets italianitzants, les odes sàfiques, els romanços tradicionals i els poemes polimètrics i de vers lliure. Pel que fa als registres temàtics trobem la poesia amorosa de reculls com Cant (1954) o la poesia de denúncia política i reivindicació civil de reculls com Cant de topada ivictòria (1951) o la poesia d’aproximació a petits fragments de la realitat més immediata com el llegendari recull Em va fer Joan Brossa (1950), amb pròleg del poeta brasiler d’avantguarda, João Cabral de Melo Neto. De fet, la vasta aventura literària que trobem a la producció posterior de Joan Brossa es fonamenta, al capdavall, en el desenvolupament, l’explicitació i la matisació de les línies mestres de treball poètic anunciades al volum de Poesia rasa. A Poesia rasa els lectors poden resseguir perfectament la trajectòria poètica de Brossa des de la descoberta de la seva veu fins al total desplegament d’aquesta veu.