Desenvolupament enciclopèdic
L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres. Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor. Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes. El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric. En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau. El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics. L’amor i el domini de la mort impregnen la tristesa del poeta. En el “Llibre tercer”, amb disset poemes, el poeta conviu amb la mort, amb qui parla com amb una estimada, Amarga, en un clima simbolista de capvespres melangiosos i referents baudelairians. La música i els símbols naturals tenen un perfil més depurat. El “Llibre quart”, de vint-i-dos poemes (1939-1941), fa referència al doble exili del poeta, a causa de la malaltia i dels esdeveniments bèl·lics: «No sóc avar sinó del que he viscut.» La ciutat llunyana esdevé el símbol del desastre històric. El “Llibre cinquè” es compon de vint-i-cinc poemes que invoquen l’ànima, la divinitat i l’esperança i exploren la pregonesa de la vida. La seva és una visió espiritualitzada del món, a la qual la temença de la mort i l’aïllament donen una consciència artística de caràcter singular. La tristesa, el record, la solitud, la bellesa i l’amor són temes recurrents. Les referències musicals —Bach, Händel, Chopin— que recorren l’obra provenen de la seva formació i tenen un caràcter de consol indissociable de la seva particular biografia. En la versificació, Torres mostra un gran coneixement i varietat d’ús: heptasíl·labs en quartetes, estrofa sàfica, decasíl·labs en sextets i quartets, el sonet alexandrí de Baudelaire o la tanka ribiana, entre d’altres. Els símbols responen a la seva adscripció estètica i volen explicar el sentit de l’existència humana: en general, l’art es contraposa a la naturalesa finita de l’ésser humà («limita’t a la llei de la teva natura»). En Torres flueix la naturalitat i la transparència de la llengua, d’aquí que la seva poesia sigui intemporal. Riba i Baudelaire són fonts constants per al poeta i s’ha dit d’ell que és el representant més significatiu del simbolisme en català. A més, va llegir amb regularitat Bergson, Plutarc, Llull, Costa i Llobera, Proust, Rosselló-Pòrcel, Vinyoli i Emerson. Ha estat traduït a l’anglès, al castellà, i en antologies diverses, a l’alemany, al francès, a l’italià i al portuguès. N’han fet adaptacions musicals Jordi Sabatés, Xavier Ribalta i Miquel Àngel Tena.
Bibliografia
- Boixareu, M. (1993)
- Franch, F.M. (1992)
- Fuster, J. (1971), p. 343-345
- Gimferrer, P. i Prats, M. (1993), p. 5-19
- Pàmies, J. (1982)
- Prats i Ripoll, M. (1986)
- Sales, J. (1953-1954), p. 301-310
- Sales, J. (1976).