Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES). En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire. Théories et pratiques (2005), Stratégies de l’illisible (2006) i Artaud: autour de Suppôts et Suppliciations (2013), amb Alain Milon, i ha traduït Obra Completa (2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006) de Lautréamont. La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers.
Com a poeta ha publicat, entre d’altres, Els encontres fortuïts (2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000), deutor amb el surrealisme francès, La memoria dels mots (2003, premi Ciutat d’Elx 2002). L’any 2007 rebé un doble premi i tingué doble publicació: el Miquel de Palol, amb Les flors àrtiques, i el Parc Taulí, amb El cant de Salvador, homenatge a tres personatges reals defensors de la llibertat. Posteriorment ha publicat La frontera (2008), Aquelles gavines sobre l’aigua que respira (2011), Les naixences latents (2012), La causa dels exilis (2015), El món s’acaba demà (2020, premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi), Fènix (2022, premi Vicent Andrés Estellés) i Escomeses (2025, premi Ventura Ametller). El 2025 li fou atorgat el premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni per La dona aproximativa.
Com a novel·lista ha publicat L’espai dels impossibles (2005).