Roc Chabàs i Llorens

(Oliva, Marina Alta, 1844 — Oliva, Marina Alta, 1912)

Erudit.

Vida i obra

Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà. Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia (1876). Amb la col·laboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” (1886-93), que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits. Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’interès per a la història de la literatura: l’edició de La brama dels llauradors de l’horta de València, de Jaume Gassull (1901), i la de l’Espill, de Jaume Roig (1905), i l’Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903).

Bibliografia
  1. Bas Carbonell, M. (1995)
  2. Diversos autors (19951)
  3. Olmos i Canalda, E. (1951)
  4. Rodrigo Lizondo, M. (1996).
Vegeu bibliografia