Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní. Treballà com a escenògraf i figurinista; també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella (Alt Camp), on fundà un esbart, i el Museu del Camp. S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs (1977-80). En els reculls teatrals Peces breus (1981-82) i Peces mínimes (1990) s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic dins d’una acció que prescindeix d’elements accessoris i admeten una interpretació decantada cap a l’expressionisme. Com a assagista escriví obres de síntesi i divulgació històrica, com Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977), sobre els Països Catalans.