Dirigí el diari gironí “La Lucha” (1903-05). A partir del 1907 fou redactor de “La Publicidad”; posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda (1919) i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila. També dirigí “Vell i Nou” i col·laborà a L’Esquella de la Torratxa, “La Avanzada”, “El Liberal”, “Iberia” i “Revista de l’Escola de Decoració”. Exercí també com a crític d’art. Publicà Visionarios. Opúsculo con pretensiones quijotescas (1906), Voces de guerra (1916) —selecció de cròniques de caràcter antigermànic—, i la monografia Josep Clarà (1920). Traduí Lady Windermere (s. d.) i Un marido ideal (1914), d’Oscar Wilde.