Doctora en filologia catalana i professora d’elocució i dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona (1982-2012), compaginà la docència amb l’escriptura dramàtica.
Guanyà el primer premi Lisístrata al Festival de Teatre de Sitges del 1981 amb El crit dins d’una capsa de cotó i el primer premi Cassandra el 1987 amb La vigília. Publicà també, entre altres, La nit de les dues llunes (1990), Balneari celeste (1996) i El contraverí (1998), que aplega cinc peces seves de teatre històric.
També traduí al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward Gordon Craig.
Com a pedagoga, destaca el seu manual L’actor i la dicció (1997). Fou una gran impulsora de l’ensenyament i promoció de la llengua catalana als anys setanta i vuitanta. Realitzà el Curs de català parlat per a Ràdio Peninsular (premi Ondes de Ràdio del 1977) i ideà ifeu els guions del curs per a televisió Lliçons de català, premi Òmnium Cultural del 1980, emès a Televisió Espanyola a Catalunya.
El 2020 l’Institut del Teatre publicar l’antologia Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan.