Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1950) i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón (1957-59). El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora (1966-70) i directora (1970-80). Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya (1973-86), del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries (1973-82), però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional. Publicà treballs de la seva especialitat: La biblioteca de Joan Bonllavi, membre de l’escola lul·lista de València al segle XVI (1954), amb Josep Maria Madurell i Marimon; Diez años de publicaciones periódicas en la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1958-1968) (1969); Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972), entre d’altres. Són de destacar els seus estudis lul·lians i verdaguerians: Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del Llibre d’Amic e Amatde Ramon Llull (1967), orientades per Jordi Rubió i Balaguer, amb qui es casà el 1959; Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer (1953, reed. 1988); Deu anys de publicacions verdaguerianes. 1945-1954 (1957); Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977); i d’altres, com La llengua catalana segons Antoni Rubió i Lluch (1957), Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967) i Bibliografia i cronologia de Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982) (1985, amb Amadeu-J.↑Soberanas i Lleó).