Es llicencià en dret i feu també estudis de música, tot i que es dedicà bàsicament al periodisme. Fou un dels representants de la bohèmia intel·lectual barcelonina. Militant d’Acció Catalana, col·laborà a les publicacions “Mirador”, La Publicitat, El Be Negre, i, ja en la postguerra, a “Revista”, Destino i “Tele-estel”. S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista. La seva poesia està influïda per Josep Carner i el noucentisme, però no deixa de banda l’espontaneisme maragallià. Publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946), que sortí amb la data falsa del 1937. Escriví diversos llibres d’assaig entre els quals sobresurt Resum de poètica catalana (1932), escrit en col·laboració amb Alfons Serra i Baldó, que tingué una gran difusió. També és l’autor de les biografies Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra (1972), escrita juntament amb Maria Cinta Balagué, i Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), que signà amb Maria Canals, la seva muller. El 1953 donà a conèixer l’antologia Llibre de l’humor català i el 1969 va publicar les seves memòries, amb el títol 30 anys de vida catalana, que després completà el 1971 amb Ésser català no és fàcil. Traduí obres de Baudelaire, Vintila Horia, Musset i Tolstoi.