És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea. El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s. XIX. El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat. La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos. Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intel·ligència de Lluquet, més madur i cerebral. Els elements més rellevants que configuren el seu caràcter són la son, la poruguesa i la golafreria. Al principi de l’obra ja apareix dormint a la masia i només es desperta quan Lluquet li parla de menjar i d’àpats copiosos. De fet, aquest és el seu punt feble, que el porta a caure en el pecat de la gola quan un dia al bosc es menja l’esmorzar del pastor Jeremies, després de ser temptat per les fúries de l’infern. La por del desconegut es fa present en ell durant tota l’obra, però especialment quan se les ha de veure amb Satanàs. El bosc tenebrós o les diverses escenes de dimonis són els moments en què el personatge pren un major protagonisme i proporciona les situacions i els diàlegs més còmics de l’obra. L’avaricia també sedueix Rovelló quan Satanàs i Llucifer l’enganyen amb el procediment de l’or enterrat al bosc. A partir d’aquest moment, tant ell com Lluquet cauen a les mans dels dimonis, que els fan descendir fins a l’infern. És en aquest espai, on, gràcies a un esternut provocat pel fum infernal, es veu salvat per Lluquet quan aquest pronuncia el nom de Jesús, ocasionant un gran terrabastall al regne del mal. Rovelló és un dels personatges emblemàtics de l’obra i esdevé l’encarregat de donar el contrapunt humorístic al text, al mateix temps que aconsegueix la complicitat del públic infantil.