Santiago Albertí i Gubern

(Barcelona, 1930 — Barcelona, 1997)

Filòleg i editor.

Llicenciat en dret. Molt actiu a la postguerra, publicà un Diccionari castellà-català, català-castellà (1961), reeditat diverses vegades, un Diccionari de la llengua catalana (1975), un important Diccionari biogràfic (1966-70) en quatre volums i els estudis historicopolítics L’Onze de Setembre (1966) i El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). Del 1954 al 1962 edità seixanta-vuit títols en la “Nova Col·lecció Lletres”, que incorporà força autors inèdits a les lletres catalanes, i el 1957, la publicació miscel·lània “Quart Creixent” (quatre números). Traduí, entre d’altres autors, Saint-Exupéry, A. Tabucchi o M. Tomnier). Dedicat a la investigació en el camp de la ceràmica, fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).