Vida i obra
Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona (1709) i membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors. Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona. Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català. Pòstumament es publicà l’Ars rhetoricae, que havia explicat als seus alumnes del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779). També és autor d’un breu tractat de versificació, Breves noticias de la poesía vulgar así catalana como española, que ha pervingut a través de diverses còpies manuscrites (per exemple, el ms. 311 BC).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Rossich, A. (2007), p. 431-461.