Desenvolupament enciclopèdic
Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s. XVIII, la novel·la comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes. Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia. Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents del moment, sa senyoria, el regent civil de la Reial Audiència de Barcelona. El lector de Senyoria s’encara a una oposició entre dos mons, el de l’antic règim i el nou esperit romàntic. Hi ha, d’una banda, la vella aristocràcia borbònica del s. XVIII, un conjunt arnat i decadent, una classe social buida que va acompanyada per alts càrrecs jurídics i de l’estament militar. L’altre món són dos personatges joves (Andreu Perramon i Nando Sors), que encarnen els senyals encara difusos del primer romanticisme: dos esperits devots de Goethe, de Novalis i de Beethoven, colpits per la poesia i la música. En aquest marc d’oposicions i dins d’una geografia de paisatges tardorals i plujosos, proclius a la tristor del sentiment romàntic, emergeix un documentat perfil de la ciutat de Barcelona, l’any de gràcia del 1799. Tot i això, Senyoria no s’ha de veure com una novel·la històrica en termes estrictes, sinó com una reflexió sobre l’ús i l’abús del poder que l’autor ha situat, perquè li anava bé, en la Barcelona del final del XVIII. Una novel·la, doncs, sobre les injustícies que és capaç de promoure el poder fàctic quan se sent amenaçat, com succeeix amb Rafel Massó, regent civil de l’Audiència de Barcelona, darrere l’honorabilitat del qual s’amaga una història tèrbola que li cal tapar al preu que sigui. Encara que el peatge sigui un greu error de la justícia i la vida d’un innocent. Senyoria s’estructura en tres llibres d’extensió molt diferent que s’han de veure en paral·lel al marc temporal de la novel·la. Els onze capítols del primer llibre situen l’acció a Barcelona entre l’11 de novembre i el 20 de desembre de 1799. L’acció de Mura, però, ha començat uns quants dies abans i s’acaba el mateix dia 11. Dit d’una altra manera, l’acció de Mura enllaça amb el començament de Barcelona i el lector se n’adona en els tres capítols del segon llibre. La clau de tot plegat, però, és l’origen de la segona història, dos anys abans, i tot es fon en els sis capítols del tercer llibre (del 20 de desembre de 1799 a l’1 de gener de 1800), a Barcelona, escenari on es deslloriguen els fets i se situa la tragèdia final.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Martínez-Gil, V. (1992), p. 121-122
- Prats, J. (1999), p. 84-92.