Teatre complert

Conjunt de sis peces teatrals d’Emili Vilanova, estrenades i publicades entre el 1892 i el 1896 i recollides en una edició factícia per l’editor Antoni López, al principi del s.XX.

Desenvolupament enciclopèdic

La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler. De fet, fou el novel·lista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Ciril·lo, en sainet, estrenat el 1892. La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor (Qui... compra maduixes?, 1892; La viuda, 1895; Oriental. Los moros contrapuntats, 1892; L’ase de l’hortolà, 1893; A casa l’alcalde, 1893; Colometa la gitana, 1896), bé que sí, en general, l’èxit de públic. La crítica considerava que les adaptacions de les breus narracions costumistes esdevenien innecessàriament allargassades com a sainets, però en general hom coincidia a valorar, com en la seva prosa costumista, l’aguda capacitat d’observació de la realitat local de l’autor i l’excel·lència del seu llenguatge, que fou celebrat també pels escriptors noucentistes. Suposa, a més, una renovació de la tradició del sainet, que en català tingué una primera manifestació a la dècada de 1860 de la mà de dramaturgs com FrancescCamprodon o Josep M.Arnau. Justament l’aprimament de l’anècdota en les seves obres pot ser vist com un element de modernitat respecte d’aquests autors, com també ho és el tractament més directe de la realitat, malgrat que aquesta no ens és presentada amb la voluntat globalitzadora característica del realisme, sinó més aviat com a apunt que l’espectador ha de completar des de la seva pròpia experiència i que implica un cert grau de complicitat emocional. En els volums 11 i 12 de les Obres completes (1906-07), pòstumes, s’hi afegí l’entremès Lo pati d’en Llimona, extret de Monòlegs i quadros (1887), i en l’edició del 1949, els monòlegs Lo nuvi, Desavinença, Un sarauista i Abans de la boda, també extrets de Monòlegs i quadros, i el sainet inacabat Pantiquillo, que havia estat publicat a “Lectura Popular” (1913).

Bibliografia
  1. Gallén, E. (19971), p. 97-115.
Vegeu bibliografia