El 1938, un bombardeig durant la guerra civil pot afectar en graus diversos, o no, el pis barceloní on viuen l’infant Daniel Bastida, un germà més gran, una germana més petita i els pares. Cadascuna de les diverses possibilitats determinarà que la vida d’en Daniel sigui diferent. A TO1, Un camí amb Eva, la bomba destrueix la casa, canvien de barri, i en Daniel esdevindrà escriptor. A TO2, Se’n va un estrany, la bomba no afecta la casa, el pare és detingut, i en Daniel és un deliqüent. A TO3, Falgueres informa, morenel pare i el germà gran, i en Daniel és empresari. A TO4, Situació analítica, moren la mare i el germà gran, i en Daniel és psicoanalista. A TO5, Des d’uns ulls de dona, el bombardeig no afecta la casa, el pare és readmès, i en Daniel és un especulador. A TO6, Unes mans plenes de sol, moren els germans i els pares, i en Daniel és pagès. A TO7, L’ordenació dels maons, moren els pares i la germana, i en Daniel és dependent. A TO8, S’alcen veus del soterrani, cap bomba no afecta la casa, el pare s’exilia, i en Daniel és obrer. A TO9, Pols nova de runes velles, la família s’exilia, i en Daniel és un desarrelat. Tant com la vida d’en Daniel, també es modifica la de la resta de familiars i veïns presents al cicle. De situacions conflictives de les nou novel·les del Llibre primer, n’havien de sortir les del Llibre segon. Pedrolo només en va escriure dues: un fracàs d’en Daniel a TO1 pot provocar una relació eròtica; la relació continua a TO11, Cartes a Jones Street, i en Daniel és un factòtum literari o s’interromp a TO12, “Conjectures” de Daniel Bastida, i esdevé un novel·lista marginal. El Llibre tercer havia de continuar les novel·les del primer; el quart, desplegar situacions conflictives del tercer, i així l’estructura s’havia de continuar obrint.
TO és una obra impossible de realització, com és impossible la realitat que descriu: cada novel·la és una crònica d’una parcel·la de realitat, però integrades dins el conjunt s’anul·len mútuament. Equiparable als grans cicles de la novel·lística mundial, és l’obra més important de l’autor, relacionable amb els conceptes de la física relativista. Situació analítica obtingué el premi Crítica Serra d’Or 1972.
Bibliografia
- Coca, J. (1991): Pedrolo perillós? Converses amb Manuel de Pedrolo. Barcelona, La Magrana.
- Faulí, J. (1999): Novel·la catalana i guerra civil. Barcelona, PAM, p. 134-148.
- Munné-Jordà, A. (1995): “Temps obert” de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures. Tàrrega, Ajuntament.
- Serrahima, M. (19682): “L’obra de Manuel de Pedrolo”. Sd’O, 107, p. 54-55.