Desenvolupament enciclopèdic
Dividida en tres parts, explica, a partir d’un narrador omniscient, la història de Joan i del seu fill, Joanet, que viuen aïllats, dedicats al cultiu de l’arròs. La primera part se centra, seguint un ordre lineal, en la vida de Joan, que passa d’una creixent felicitat, motivada pel seu casament amb Roseta i el naixement del fill, a la tragèdia, a causa de la mort accidental de la muller, ofegada al riu. En endavant, l’atenció recau en el trasbals psicològic del protagonista, que comença a calmar-se quan torna a ser conscient de la presència de Joanet. Malgrat tot, la vida miserable i solitària fa que la seva actitud vital es defineixi per la incomunicació. Joan, en la línia dels personatges de l’obra, es caracteritza per la incapacitat de transmetre els seus sentiments al fill, a qui estima i necessita per a sobreviure. La segona part, amb un salt temporal important, la protagonitza el fill, que ja ha fet divuit anys. Joanet intenta sortir del seu aïllament cercant primer una relació amb Agneta, que no serà possible, i participant després en les distraccions i festes del poble, on farà un amic, Andreu, i coneixerà Maria, que esdevindrà el personatge central de la tercera part i la figura antagònica d’Agneta. Joanet s’enamora de Maria, una noia de classe benestant, que també serà requerida per Martí, un jove arrogant i cretí. A la darrera part, Joanet és humiliat públicament quan se li fa saber que Maria està embarassada de Martí. Amb tots els somnis trencats, pren la via de la fugida com a solució i marxa del poble. Joan, en canvi, que s’ha quedat sense la companyia imprescindible del fill, opta per resignar-se, la qual cosa el duu a la perdició. Els personatges, per tant, són empesos per la fatalitat d’unes passions cegues que els acaben condemnant inexorablement. La novel·la és part d’una trilogia formada també per Camins de nit (1935) i Tino Costa (1947), amb la qual l’autor recrea un retaule de la vida pagesa de la ribera de l’Ebre. La publicació de l’obra causà un gran impacte i significà la consolidació de Sebastià Juan i Arbó com a novel·lista de primer ordre en el panorama de les lletres catalanes.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arnau, C. (1980)
- Arnau, C. (19872), p. 51-84
- Rosales, E. (1992), vol. 1, p. 9-30
- Rosales, E. (1998)
- Vilanova, A. (1967).