Desenvolupament enciclopèdic
Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents. El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus fills— amb el desig que la seva filla Teresa la converteixi en un mecanoscrit fidel a l’original. En el relat autobiogràfic del pare s’hi intercalen les cartes —datades a París el 1968 amb el rerefons del maig francès— que la filla li adreça després de la seva mort, esdevinguda a Praga el 1966, i que constitueixen el complement i el contrapunt al record i a les reflexions familiars, històriques i polítiques de Tomàs Pàmies, amb la qual cosa s’obté una visió global i alhora minuciosa de tota una vida compromesa amb la ideologia socialista que l’ha sostinguda. Així doncs, el llibre entrelliga els dos nivells —el personal i el polític— i esdevé un document de primera mà per a conèixer tant alguns dels moments crucials de la història nacional —els anys de la república i l’ambient prebèl·lic, la guerra civil, l’exili i camps de concentració...— , com internacional —el sentiment prosoviètic, la política seguida pels seus dirigents...—, des del punt de vista de vegades contraposat que atorga la distància generacional que separa l’escriptora del seu pare. El llibre, dividit en tres parts i un annex, està escrit en una llengua col·loquial i directa, amb un estil que combina el to poètic i emotiu, en tractar aspectes de caràcter íntim, amb el més vehement quan s’introdueix la reflexió historicopolítica. Testament a Praga, que avança algunes de les constants literàries —temàtiques i d’estil— de l’obra posterior de Teresa Pàmies, va merèixer el premi Josep Pla del 1970, fet que determinà, en part, el retorn de l’escriptora a Catalunya.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bou, E. (19882), p. 362
- Pi de Cabanyes, O. (1971).