Don Toni és la figura central de la novel·la, però la tècnica escollida per presentar-lo, fragmentada i amb nombrosos buits, i, també, el seu pensament i aspecte contradictori, aconsegueixen que esdevingui un personatge carregat d’ambigüitat. Apareix com l’últim representant d’una classe social de costums i de formes de vida medievals, i per demostrar-ho pega els seus servidors i no pot donar el seu nom als fills il·legítims que té i que manté. En oposició a aquesta actitud, se sent atret per les novetats de l’època, i, per exemple, puja en globus i profetitza l’existència dels avions. Malgrat presentar-se construït en bona part amb les referències de diversos filòsofs, sobretot dels del segle XVIII —s’esmenta que s’assembla a Voltaire—, no se’l pot definir de manera clara, perquè es mou entre conceptes diversos i fins i tot contraposats. En la maduresa se sent atret, com un nou Faust, per l’amor-passió, que encarna la seva neboda Xima, a la qual segueix a París —per assistir a la representació de l’òpera Faust de Gounod, precisament—, malgrat que això representa que la seva muller, a qui estima i respecta, l’abandoni. Un cop retornat a l’illa, es reconcilien i ell es dedica a l’escriptura d’unes memòries, la seva manera de perpetuar-se, ja que no té fills legítims. En les memòries que redacta hi vol incloure tota la seva existència, el bé i també el mal, perquè considera que es tracta de dos elements essencials de la vida humana. De fet, el pensament de don Toni s’oposa al de Rousseau, ja que creu que en els homes hi ha un fons de maldat i de crueltat que pot desembocar en el sadisme i el masoquisme. Però, al mateix temps, matisa que creu més en l’error que no pas en el mal. La venda del pinar, que és la seva única font d’ingressos, té com a objectiu, d’una banda, realitzar un viatge a París, que l’enriqueix a ell i al seu protegit, i, de l’altra, poder publicar les memòries que redacta i que són la darrera ocupació de la seva existència, la seva aposta per la transcendència. De fet, en els pensaments i les actuacions de don Toni es reflecteix un profund relativisme.
L’enigma amb què es clou la novel·la no fa més que confirmar-ho, ja que es tracta de la impossibilitat d’esbrinar els orígens autèntics dels Bearn. Mena d’alter ego de Llorenç Villalonga, s’ha remarcat el lligam existent amb el pensament i els fets biogràfics de don Toni i els del seu creador.