Totes les bèsties de càrrega

Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1967.

Desenvolupament enciclopèdic

Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant. El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare: al cervell, al cor i al sexe. Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat. Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com totes les del seu poble, havia de ser esterilitzada. Busca el cos de la mare al cementiri, on s’assabenta que encara és viva. Cercant-la, és detingut i enrolat a l’exèrcit. Fugitiu de la caserna, l’agafen els inspectors del cens. Ha d’anar a demanar la documentació al registre i després a la casa d’un jerarca, on és explotat sexualment i apallissat. El recull un dels seus i el duu a una reunió clandestina, que és descoberta. Un altre cop a casa, entén que la mare és allà on visquin els que se’n reclamen fills i que no la mataran mentre ells no vulguin i continuïn resistint. Abans de tornar a ser detingut, i dins les accions de resistència per perpetuar la rebel·lia, encara pot estar amb l’adolescent que havia salvat i deixar-la prenyada. I al final els guàrdies se l’enduen i l’obliguen a tornar a assistir a la mateixa triple operació del principi, perquè la burocràcia no ha registrat que ja havia complert amb l’obligació d’assistir-hi. Atès el caràcter expressionista de l’obra, els personatges són arquetips, tot i que experimenten emocions i sentiments, i sobretot el protagonista oposa el raonament lògic a l’absurditat imposada. Amb una atmosfera angoixant, està estructurada en dotze capítols, que se succeeixen en l’espai i en el temps, i el darrer remet a l’espai del primer, en una construcció circular. Acollida al seu moment com una denúncia de l’intent de genocidi cultural de la dictadura, l’anàlisi profunda de l’opressió sistematitzada i de la reacció individual i col·lectiva en fa una obra vàlida per a totes les èpoques. S’ha traduït al castellà i guanyà el premi Serra d’Or de novel·la 1968.

Bibliografia
  1. Arbonès, J. (1980), p. 104-106
  2. Capmany, M.A. (1967)
  3. Simbor i Roig, V. (1991), p. 209-222.
Vegeu bibliografia