Desenvolupament enciclopèdic
Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura al·legòrica, que no per casualitat és també femenina. Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑Medea, depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’Elegia. Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s. XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere↑Torroella, malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc ocorre amb el Triunfo de las donas de Rodríguez del Padrón. Sí sembla que hi ha uns paralel·lismes textuals i de concepció amb una altra peça de Torroella: el Razonamiento en defensión de las donas, que es genera en aquest mateix context de producció. El Triümfo parteix dels arguments misògins que ja havia establert la tradició com a tòpics des de sant Agustí i sant Jeroni. Veritat els exposa per denunciar-los davant les dones, però, sobretot, per capgirar-los en un joc de subtilesa retòrica que Corella domina bé, com havia demostrat en el Raonament de Telamó e Ulisses. Les crítiques a les dones es converteixen, en última instància, en arguments de la seva defensa i en un atac als homes, que deixa entreveure l’anticavalleria dels textos corellans. Tant aquest aspecte com la perspectiva clarament filògina són els trets més definitoris dLaquesta obreta i signifiquen un punt de connexió clar amb Medea. L’obra es tanca amb una oració a la Mare de Déu, de divuit versos estramps, que, tot i seguir alguns tòpics marians, té un cert to d’independència respecte de les altres composicions marianes de Joan Roís de Corella.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cantavella, R. (19922)
- Cingolani, S.M. (1998)
- Martínez Romero, T. (19961)
- Martínez Romero, T. (19962).