Desenvolupament enciclopèdic
Arribat a la maduresa vital i literària, Pere Quart fa una valoració moral de la seva trajectòria biogràfica a partir de la qual reflexiona críticament sobre la condició humana, la realitat que li ha tocat de viure i l’ofici i la funció del poeta. La ironia escèptica, present ja des del títol, dona unitat a tot el recull. Des de l’objectivitat i el distanciament proporcionats per la figuració irònica, Pere Quart basteix una identitat poètica que contempla la seva biografia de manera antisentimental i autocrítica —la qual es manifesta amb el desdoblament de veus—, i des de la seva significació moral i un profund humanisme que el porta a compartir amb els altres l’experiència de l’exili interior, de l’amor, el pas i el pes del temps, la presència de la mort, el desig de transcendència, la rebel·lia i l’afirmació de la llibertat individual...La figura de Jesús i els principis evangèlics conformen un codi de conducta ideal però difícil d’assolir, sobretot en una societat radicalment injusta i basada en l’explotació de l’home per l’home. Les mentides i les mistificacions amb què el poder vol mantenir alienat el poble per tal de perpetuar-se són descobertes a través de la paròdia de determinats usos del llenguatge, dels mites, de les tradicions i de les convencions socials i a través de la sàtira adreçada a la situació política i social del moment. En aquest context, es planteja el compromís del poeta i de la seva obra dins la societat i es critica determinades actituds escapistes. El poeta ha de ser lúcid i crític i la literatura ha d’ajudar l’home en la reflexió sobre la realitat, tal com mostra en el diàleg poètic que estableix amb Machado, Riba i Maragall, o en el seu codicil de poeta, on de manera irònica i ambivalent rebutja la literatura tot fent literatura. Per tal d’apropar el seu món personal als altres, Pere Quart utilitza procediments com l’estructura de diàleg, amb interpel·lacions directes als lectors, o un to conversacional que reprodueix el llenguatge col·loquial. El llibre fou, en part, producte de la relació que Joan Oliver havia establert amb un grup de joves intel·lectuals compromesos en la lluita contra la dictadura franquista, els quals, al seu torn, veieren en Vacances pagades un model d’indiscutible qualitat del que havia de ser la nova poesia del realisme històric que aleshores promocionaven. El poemari va esdevenir el catalitzador de la revaloració de la poesia de Pere Quart i del seu mestratge durant la dècada dels seixanta. Va rebre els premis Ausiàs Marc 1959 i la Lletra d’Or 1961 i fou traduït al castellà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Beser, S. (1965), p. 9-19
- Dalmases, A. (1980), p. 39-46
- Ferrater i Móra, J. (1960), p. 9-17
- Ripoll, R. (1992), p. 223-253
- Soley, C. i Mesalles, H. (1994)
- Turull, A. (1984), p. 117-150
- Vallverdú, F. (1961)
- Vilanova, A. (2005), p. 184-186.