Emprà el pseudònim de Dove. Fou dibuixant i caricaturista especialitzat en la premsa esportiva catalana, i sobretot, barcelonina. Participà en el primer Saló d’Humoristes (1916), on obtingué el premi instituït per Cambó. Col·laborà a les revistes L’Esquella de la Torratxa (des del 1915), Papitu (des del 1916), “Xut” (1922-36) —que després de la guerra civil es convertí en “El Once” (1945-65), que ell mateix fundà i dirigí des del 1954—, El Be Negre, de la qual fou director artístic (1931-33), D’Ací i d’Allà, El Correo Catalán, La Veu de Catalunya (des del 1933), L’Instant i Destino (1939-65); i també a les revistes infantils En Patufet, Virolet, Esquitx i TBO. És autor de diverses obres teatrals de to popular, com la comèdia El comte Mitjacama (estr. 1925); el sainet El partit del diumenge (estr. 1925), escrit amb Alfons Roure, i Ha guanyat el Barça (1949), obra feta en col·laboració amb Xavier Regàs. Publicà algun recull de narracions humorístiques —La memòria es diverteix (1964), amb elements autobiogràfics, Barcelona-Hollywood (1935), un aplec d’articles sobre cinema, i La família Sistacs (1965)—, i diverses antologies dels seus millors acudits, entre les quals destaca el volum Fira de ninots (1936). Pòstumament, aparegué Comentaris sense malícia (1966), un recull d’articles il·lustrats de tall costumista, que havia publicat en castellà a Destino.
- Pla, J. (19703), p. 614-619.