Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil.
Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original: Selva endins (1993), XLIX sonets d’amor i contracant amorós (1997) i La realitat poètica: un any voltant pel món (2000). L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novel·la, L’ull del faraó, publicada originalment en italià i escrita en col·laboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz. En narrativa ha publicat Invocacions (2007, amb Miquel de Palol).
Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues monografies en castellà: Roma (1986) i Roma, paseos por la eternidad (2001). El 2003, juntament amb Josep Maria Benítez, publicà 31 jesuïtes es confessen i el 2005, el llibre de poemes Or verd.