Vicent Josep Escartí i Soriano

(Algemesí, Ribera Alta, 16 de febrer de 1964)

Historiador de la literatura i narrador.

Llicenciat en història medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, s’ha especialitzat en la història de la literatura catalana moderna. Des del 1990 és professor d’aquesta universitat, i el 2018 fou nomenat catedràtic de literatura catalana medieval i moderna. Ha estat professor visitant a la Università degli Studi di Verona.

Com a investigador, edità i publicà nombrosos textos de la tradició historiogràfica i literària valenciana, entre altres treballs, Memòria privada. Literatura memorialística valenciana dels segles XV al XVIII (1998), Pere Antoni Beuter: primera part de la Història de València (1998), el Dietari de Joaquim Aierdi (1999), la Crònica de Ramon Muntaner (1999, 2 volums), el Tirant lo Blanc (2005, amb Albert G. Hauf), El llibre dels fets. Jaume I (2008), la Vita Christi d’Isabel de Villena (2011), Jeroni Sòria. Dietari (1503-1559) (2024, amb Emilio Callado), Àngel meu, foteu-me! El procés per sodomia contra Serafí Centelles (1569) (2025) i El record de Jaume I (segles XIII-XXI) (2026).

Com a narrador publicà el recull de contes Barroca mort (1988) i les novel·les Dies d’ira (1992, premi Ciutat d’Alzira 1991), Els cabells d’Absalom (1996, premi Ciutat d’Elx 1994), Espècies perdudes (1997, premi Andròmina 1996), Nomdedéu (2002, premi Joanot Martorell 2001), on narra la història d’un personatge il·luminat i místic a la València del segle XVI, Naumàquia (2004), L’abellerol mort (2008) i El mas de les ànimes, entre altres.

És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que ha dirigit, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (des del 2023), membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fundador i director de les revistes ScriptaRevista Valenciana de Filologia.