Estudià història a la Universitat de Barcelona i peritatge a l’Escola Industrial de Vilanova. Participà en el modernisme publicant a “Joventut” i El Poble Català, que premià amb un accèssit la seva única novel·la Eros-Christ (1908), relat de vaga inspiració decadentista que narra l’itinerari i les temptacions d’un intel·lectual traslladat de París al Pirineu aragonès. El 1906 havia participat al Congrés de la Llengua Catalana. Passat el modernisme, es dedicà al taller d’impressió familiar i a l’erudició històrica amb llibres com Introducción al estudio del arte del alfabeto en Cataluña (1913) o Reseña histórico-descriptiva de Vilanueva y Geltrú y de la Biblioteca-Museo de Balaguer (1921).