Desenvolupament enciclopèdic
Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques. L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó. El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de l’existència a partir d’aquesta experiència amorosa. S’hi plantegen un seguit d’oposicions, com ara la de la renovació / permanència o la de la vida com a aventura / amor com a arrelament. Els poemes es presenten des de l’ús d’una primera persona que tot sovint és una veu anònima i que permet objectivar l’experiència de la qual es parla, ja sigui la construcció del poema, ja sigui l’anàlisi del procés de coneixement del jo. Amb aquest ús es dona un grau de separació entre el referent i la referència, que és la millor prova de l’adequació de la cançó popular a les translacions postsimbolistes, ja que la cançó possibilita l’adopció d’aquesta veu anònima que objectiva el jo líric. D’aquesta manera, l’adopció de la cançó permet la dissolució del jo en un àmbit comú —poètic— on queda integrat l’amor, la tradició, la terra i el poble. Així, el llibre ofereix una mirada ordenadora de la realitat que facilita la resolució dels conflictes. Formalment, es tendeix a l’ús de metres populars amb predomini dels heptasíl·labs i amb una variació estròfica que evita les formes arromançades i defuig la sensació de repetició i afavoreix unitats de sentit diferents. El joc amb la musicalitat propicia l’eliminació del tramat narratiu i crea una cohesió interna del text. La recepció de l’obra en el moment de la seva publicació fou entusiasta per part dels millors crítics i, juntament amb la influència de Salvat-Papasseit, sobresurten els models de Juan Ramón Jiménez, Machado o García Lorca.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bou, E. (1989), p. 125-134
- Manent, A. (2001), p. 36-44
- Riba, C. (1985), p. 308-311
- Subiràs i Pugibet, M. (19972)
- Triadú, J. (19721).