PRODUCCIÓ: Balcázar (Francisco Balcázar, Barcelona); ARGUMENT: José María Ricarte; GUIÓ: J.M. Ricarte, Miquel Cussó, F.Pérez-Dolz; FOTOGRAFIA: Francesc Marín (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Teresa Alcocer; MÚSICA: Frederic Martínez i Tudó; INTERPRETACIÓ: José Suárez (Román Avelino Campos), Luis Peña (Martín), Carlos Otero (Jordi Abad Mateu El Picas), María Asquerino (Marisa), Joaquín Novales (Antoine), Gustavo Re (sr. del garatge), María Francés (sra. Abad), María Julia Díaz (germana de Román), Rafael Moya (el comissari); ESTRENA: Barcelona, 01.09.1963 , Madrid, 24.05.1965.
Martín i Antoine organitzen una banda d’atracadors a Barcelona. Román els proporciona les armes i El Picas, un atracador veterà, els ofereix la seva experiència. Després de diversos robatoris, la policia els localitza i els persegueix. Entre els membres del grup sorgeixen discrepàncies, que acaben en sagnants lluites internes.
Inspirat inicialment en les figures dels dos maquis catalans Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias, el film es transformà en una història típica del gènere criminal, marcada per un pressupost baix i una certa autocensura dels productors. El resultat és una cinta que encaixa en els postulats del cinema policíac barceloní, sobretot per la utilització preferencial dels exteriors, que donen a la pel·lícula un caràcter gairebé documental, però buscant aprofundir la problèmatica personal i social dels personatges. La llengua catalana i el bilingüisme passiu són presents en algunes seqüències. Estrenat en programa doble, la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona el recuperà el 1984, i s’ha convertit en un dels màxims exponents del gènere. La figura de Sabaté ha estat tractada també per Bartomeu Vilà i Mercè Conesa en les produccions independents Guerrilleros (1977-78), llarg documental, i Quico Sabaté (1979-80), curt de ficció. José Antonio de la Loma ho feu d’una manera encoberta a Metralleta Stein (1974). El madrileny Jesús Mora Gama rodà el 1996 una nova versió del film clàssic de Pérez-Dolz amb el mateix títol, avui una peça de culte.