Estudià enginyeria industrial a Madrid i s’especialitzà en radioelectricitat i acústica als laboratoris de la Bell Telephone, annexos a la Western Electric. Amb els seus germans Jorge i Carlos seguiren les petjades del seu pare Emilio, i fundaren Radio Club España. El 1923, com a directors tècnics, instal·laren Radio Ibérica, la primera emissora de ràdio que transmeté per telefonia sense fils a l’Estat espanyol. Un any més tard promogueren la primera a Catalunya, Ràdio Catalana, i escriviren articles tècnics a la revista "Radio Catalana" (1925-26). També inventaren diversos aparells de radiodifusió i foren els primers a emetre radioconcerts. El 1928, i gràcies a les seves investigacions sobre emissió electrònica dels metalls alcalins i terres rares aplicades a les làmpades termoiòniques, fou contractat pels laboratoris de Phillips Radio a Eindhoven (Holanda). Després tornà a Barcelona per muntar una fàbrica de làmpares de ràdio de la companyia. El 1931, i amb els seus germans, patentà el sistema d’enregistrament i reproducció de so Rivatón, el qual portà a la pràctica, l’any següent, en fundar els Trilla-La Riva, Estudios Cinematográficos Españoles amb Abelard Trilla i Balagué. Durant la guerra civil fou pilot del bàndol republicà i el 1939 marxà amb el seu avió a la Gran Bretanya i des d’allà s’exilià a Mèxic. Allí fundà al principi de la dècada del 1940 els estudis de doblatge Rivatón de América, pioners a aquell país. El 1958 encara vivia a Mèxic.