Format al seu país, treballà a París, on participà amb el seu pare Arthur Porchet en Sous les casques de cuir (1931, Albert de Courville), escrit per Francisco Elías. Juntament amb F. Elías i el productor Camile Lemoine, els Porchet viatjaren cap a Barcelona, on instal·laren els estudis Orphea a Montjuïc, que inauguraren amb el rodatge de la producció francesa i en francès Pax (1932), de F. Elías. Pare i fill també treballaren junts a Carceleras (1932, José Buchs) i El hombre que se reía del amor (1932, Benito Perojo). Després, el pare continuà pel seu compte, i Adrien fou, amb el seu germà Robert (2n operador), responsable de la fotografia d’Orphea i treballaren a les ordres de Domènec Pruna en El Cafè de la Marina (1933-34); de Josep Maria Castellví en ¡Viva la vida! (1934); d’Antoni Momplet a Hombres contra hombres (1935); i d’A. Porchet en el curt documental Montserrat (1934) i en els seus dos primers llargs, El octavo mandamiento (1935) i Hogueras en la noche (1936). També intervingueren en produccions que es rodaren a Madrid, com ara El niño de las monjas i Madre Alegría, tots dos de Buchs del 1935; i Rosario la Cortijera (1935), de Léon Artola. Després retornaren als Orphea, on treballaren per al seu pare, per a Joan Parellada i Isidre Socias a Incertidumbre (1935) i per a Salvador Alberich a El deber (1936). En solitari feu l’encertada il·luminació d’Aurora de esperanza (1936-37), d’Antonio Sau. Durant la guerra civil feu d’operador de la productora SIE Films (Sindicat de la Indústria de l’Espectacle – CNT) al front d’Aragó. Allí rodà alguns reportatges de guerra que muntà Antoni Graciani, i amb Robert Porchet i Félix Marquet feren Un día de guerra en el frente de Aragón (1936), que muntà Joan Serra. Després de la guerra i abans de l’ocupació de Barcelona, els Porchet retornaren a Suïssa, on Adrien creà la productora Actua Film, treballà amb Jacques Feyder en Desapareix una dona (Une femme disparaît, 1941) i filmà el primer curt documental de Jean-Luc Godard, Opération Béton (1954).
1933 Sierra de Ronda, F.Rey (amb R.Chevalier).
1934 Dale de betún, R.Chevalier (CM); Aves sin rumbo, A.Graciani; Yo canto para ti, F.Roldán.
1935 Rataplán, F.Elías (amb J.Gaspar i W.Goldberger).
1936 Tiene usted ojos de mujer fatal, J.Parellada.
RAUFAST, M.: Arthur, Adrien i Robert Porchet en el cinema de la Segona República (Barcelona 1932-1939), "Cinematògraf", vol. 3, 1986, p. 69-117.