Vida
Home culte i d’esperit emprenedor, de jove visqué a Luzón (illes Filipines). Ja a Barcelona, el 1897 s’interessà per l’incipient cinema i desenvolupà una àmplia trajectòria com a empresari d’una barraca itinerant durant els darrers anys del segle XIX, en la qual alternava la projecció amb varietats. Aviat muntà una botiga de venda de material cinematogràfic a Barcelona i el 1902 s’associà amb Lluís Macaya, un altre venedor de màquines i accessoris, mentre feia de representant per a la Pathé. Així sorgí la firma Casa Macaya o Macaya-Marro que, juntament amb l’Empresa Diorama, fou la primera productora barcelonina. La firma contractà com a fotògraf el director Segundo de Chomón. Mort Macaya i amb la marxa de Chomón a França (1905), A. Marro continuà amb l’empresa, que en l’etapa 1906-08 rebé els noms sucessius de Marro-Soler i Marro-Tarré, en funció dels socis que tingué. Amb la seva empresa també començà a rodar documentals, entre els quals destaquen: Barcelona. Navidad de 1904 (1904), Llegada del Rey Alfonso XIII a Valencia y batalla de flores, Los parques de Barcelona, Entrada en Barcelona del Nuncio de Su Santidad, tots del 1905; Ampurias, Ibiza, Menorca i Tarragona romana, del 1906; Lérida i París, la ciudad de la luz, del 1907. Amb tot, la major part de la realització de la productora fou confiada al fotògraf Ricard de Baños, contractat el 1906 i que fou director o codirector de gairebé tota la producció fins el 1914, de manera que resulta difícil discernir l’aportació de l’un i de l’altre en cadascun dels títols d’aquest llarg període. Els anys 1908 i 1909 marquen el moment de l’impuls de la firma cap a fites més ambicioses amb la realització de les dues versions de Don Juan Tenorio (1908) i Locura de amor (1909), totes codirigides per Marro i Baños, i la important sèrie de reportatges que Baños filmà al Marroc amb el títol genèric de La guerra de Marruecos o Guerra en el Rif (1909). Aquest any 1909 A. Marro obrí uns estudis i laboratoris al barri de Sant Gervasi i participà personalment en la realització, i sobretot en la direcció artística, de gairebé tots els argumentals de la casa, la qual passà a denominar-se Hispano Films, marca definitiva que la va distingir com una de les empreses més reconegudes de l’època. Tret d’algunes cintes còmiques inspirades en temes de sarsuela o del folklore popular, la producció seguí una evolució del drama romàntic al film d’aventures, passant per algun drama burgès contemporani. Entre les seves obres més reeixides, codirigides per Marro i Baños, cal destacar els drames històrics Justicia de Felipe II (1910), Don Pedro el Cruel (1911), Los amantes de Teruel (1912) i La fuerza del destino (1913). En conjunt, aquests títols mostren una sèrie de recursos fílmics que palesen l’interès dels autors per trencar amb les formes rígides de l’escena teatral i crear un nou llenguatge cinematogràfic. Una altra font d’inspiració temàtica fou la de bandolers i llegendes rurals, amb obres com Don Juan de Serrallonga (1910), Carmen o la hija del bandido (1911), Celos gitanos (1911), Diego Corrientes o Corazón de bandido (1914) i El león de la sierra (1915). Entre els drames ambientats en l’alta societat i d’inspiració italiana destaquen Magda (1913) i Sacrificio o Entre ruinas (1914). Aquest any 1914 els germans Baños marxaren de l’empresa per crear la seva pròpia productora, Royal Films; començaren així una nova etapa en la qual A. Marro dirigí tot sol les cintes que produí durant el període de la primera gran guerra. En aquesta última època tingué moments d’èxit i encerts cinematogràfics notables, com la sèrie de quatre films protagonitzats per Jaume Borràs intitulada Serie de oro del arte trágico (1915), el títol sobre l’obra de Vicent Blasco i Ibáñez, Entre naranjos (1915), codirigit pel mateix autor; i sobretot l’edició de films d’aventures en episodis La secta de los misteriosos (1916), Los misterios de Barcelona (1915-16), amb Joan Maria Codina, i El testamento de Diego Rocafort (1917). La seva carrera s’acabà sobtadament al juny del 1918, quan un incendi cremà del tot els estudis i laboratoris. En no poder refer l’empresa, abandonà també la direcció cinematogràfica i es dedicà fins a la seva mort a negocis de fotografia.
Altres films
1905 El Tibidabo, amb S. de Chomón (CM); Un rapto en la montaña del Tibidabo o Fuga amorosa en el Tibidabo (CM).
1906 Entierro del obispo de Gerona, doctor Tomás Sivilla (curtmetratge documental).
1907 Roma y las ciudades romanas (curtmetratge documental).
1909 Dos guapos frente a frente, amb R. de Baños (CM); Secretos de confesión, amb R. de Baños.
1910 Baixant de la Font del Gat, amb R. de Baños.
1911 Los dos hermanos; El joyero, amb R. de Baños; La madre, amb R. de Baños.
1912 La careta verde, amb R. de Baños; Doña Laura y sus pretendientes, amb R. de Baños (CM).
1913 Amor andaluz, amb R. de Baños; Un drama en Aragón, amb R. de Baños.
1914 Rosalinda, amb R. de Baños; La chavala.
1915 El beso de la muerta; La echadora de cartas; Ladrones del gran mundo; Los muertos hablan; Alexia o la niña del misterio.
1916 Elva; La pena del Talión.
1917 El manuscrito de una madre; Víctimas de la fatalidad.
Bibliografia
CASTILLO, J. DEL: Nota biogràfica sobre Albert Marro, "Cinematògraf", vol. 4, 1987, p. 411-448.