Vida
Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina. El 1933 s’instal·là a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia. S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga (Crime Does Not Pay, 1935-45). Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies (Camille, 1936, George Cukor) i El pont de Waterloo (Waterloo Bridge, 1940, Melvyn LeRoy). El 1939 fou contractat com a director de doblatge a Voz de España, on compartí el càrrec amb Marta Fàbregas. Dos anys més tard renuncià al doblatge –tot i que feu alguna incursió excepcional– per esdevenir intèrpret en films com ara Alas de paz (1942, Joan Parellada) i 48 horas (1942, Josep Maria Castellví), i debutà com a director i guionista amb La niña está loca (1942). Posteriorment reprengué la seva tasca teatral, amb una reeixida companyia pròpia. Germà gran del també actor de doblatge Fernando Ulloa i pare del director de fotografia Alejandro Ulloa Alonso (1926 – 2002).
Altres films
1943 ¡Qué familia! (guió i dir.).
1944 Tambor y cascabel (guió i dir.).
1945 Es peligroso asomarse al exterior (guió i dir.); Estaba escrito.
1948 La casa de las sonrisas.
Bibliografia
ÁVILA, A.: La historia del doblaje cinematográfico. Ed. Cims, Barcelona 1997.
TORRELLA, J.: "L’actor i director Alejandro Ulloa", Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1991, p. 65-69.