Vida
Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema. El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche. Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon. El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa; per aquesta raó Sendas marcadas (Huellas del destino, 1958, Joan Bosch) fou un film d’episodis. Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir els seus propis films, si bé abans donà opció a J. Bosch, Juli Salvador (Han matado a un cadáver, 1961) i Miquel Iglesias (Muerte en primavera, 1965), que tenien més experiència. Volgué debutar com a realitzador amb el guió que escriví Francisco Elías, pioner del cinema sonor, però que finalment delegà en J. Salvador i es plasmà en La boda era a las doce (1962). Hagué d’esperar fins el 1967-68 per rodar Elisabeth, l’adaptació d’un conte de Josep Maria Folch i Torres que buscava beneficiar-se de les mesures administratives que incentivaven el cinema infantil. La cinta gaudí d’una segona vida comercial després de ser doblat al català el 1981 (Elisabet). Posteriorment rodà la coproducció amb França, El secreto de la momia egipcia / La sang des autres (1972), una adaptació de J. Salvador d’un original francès amb la presència de Teresa Gimpera, que s’acomiadà del cinema.