Alícia a l’Espanya de les Meravelles

Alicia en la España de las Maravillas (es)

Pel·lícula del 1977-78; ficció de 86 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Roda Films (Isabel Fabra, Barcelona); ARGUMENT: Inspirat lliurement en Alícia al país de les meravelles (1865), de Lewis Carroll; GUIÓ: Jesús Borràs, Antoni Colomer, J.Feliu; FOTOGRAFIA: Raúl Pérez Cubero, Joan Gelpí (color, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Elisa Ruiz; MUNTATGE: Teresa Alcocer, Guillermo S. Maldonado; MÚSICA: Joan Pineda; INTERPRETACIÓ: Mireia Ros, Sílvia Aguilar, Montserrat Móstoles, Conxa Bardem (les diferents Alícies), Pau Bizarro (l’àngel de la guarda), Rafael Anglada (el jardiner), Jennifer Bertrac (la conilleta), Josep Castillo i Escalona (el científic blau), Josep Maria Cañete (el cardenal), Montserrat Julió (la mestra), Alfred Lucchetti (l’estraperlista), Carles Lucena (el poeta), Jordi Torras (l’escriptor); ESTRENA: Barcelona, 02.10.1978; 14.02.1986 (en català), Madrid, 18.01.1979; PREMIS: São Paulo 1978 (per votació popular).

Sinopsi

Una tarda d’estiu, Alícia s’adorm profundament en el seu jardí i viu un malson que la farà viatjar a través dels últims quaranta anys i escaig de la història d’Espanya. Els capítols d’aquest estrany somni parteixen dels suggeriments que proporcionen l’original de Lewis Carroll i passen a reflectir pàgines significatives que van de la guerra civil a la mort del dictador Franco.

Producció

Considerat per Peter Besas ("Variety") el primer atac frontal del cinema espanyol contra el franquisme, el director utilitza la simbòlica figura d’Alícia per a reflectir moments històrics i polítics diversos de l’Espanya franquista. J. Feliu dona al seu relat un caràcter oníric i fantàstic, i construeix una suggerent reflexió sobre la repressió. La diversitat d’Alícies joves correspon a la idea d’expressar una pluralitat d’autonomies, mentre que la darrera Alícia és el testimoni d’un personatge envellit per quaranta anys de dictadura. Vuit anys després de la seva estrena en castellà, es pogué realitzar la versió en català tal com era previst de fer-ho de bell antuvi.