Vida
El 1957 debutà amb la companyia d’Adolfo Marsillach al Windsor de Barcelona, mentre també ho feia en el cinema i la televisió. El 1965 formà companyia pròpia i el 1968 participà en la creació del Teatro Nacional de Barcelona, pel qual rebé el premi Mihura. En el cinema ha estat una secundària notable en més d’una trentena de títols. D’aspecte fràgil, menuda i amb una veu peculiar, trobà en la televisió el mitjà adequat, en particular sota les ordres de Jaime de Armiñán en les sèries Galería de maridos (1959); Galería de esposas (1959-60); Chicas en la ciudad (1960-61); etc. ; també la feu treballar en els films Carola de día, Carola de noche (1969); Al servicio de la mujer española (1978); El nido (1980); En septiembre (1981); Stico (1984); Mi general (1986); Al otro lado del túnel (1993) i El palomo cojo (1995). Sense deixar mai el teatre, el 1995 tornà a la televisió i participà en sèries com Juntas pero no revueltas; En plena forma i Siete vidas. Rebé diversos guardons i demostrà la seva versatilitat.
Altres films
1956 Carta a Sara, E.Manzanos i L.Bercovicci.
1956-57 Rapsodia de sangre, A.Isasi-Isasmendi.
1959 Llama un tal Esteban, P.L.Ramírez.
1960 Trío de damas, P.Lazaga.
1961 Tierra de todos, A.Isasi-Isasmendi.
1964 Tengo 17 años, J.M.Forqué.
1980 El divorcio que viene, P.Masó.
1986 Cara de acelga, J.Sacristán.
1987 El bosque animado, J.L.Cuerda.
1988 Las cosas del querer, J.Chávarri.
1994 Las cosas del querer II, J.Chávarri.
1994-95 Boca a boca, M.Gómez Pereira.
2002 Noviembre, A.Mañas.
Bibliografia
MONTERO, R.: Amparo Baró: orgullo y disciplina, "El País semanal", 10.02.2002.
ROMÁN, M.: "Amparo Baró", Los cómicos. Royal Books, Barcelona 1996, vol. VII, p. 62-65.