Vida
De jove visqué a Cuba. En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas. El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci. El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees. Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí. El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en exclusiva de lloguer de material europeu per a l’Estat espanyol, Portugal, Filipines i Iberoamèrica. El 1911 dissolgué l’empresa i creà al barri d’Horta de Barcelona la manufactura Cabot Films, que l’any següent comprà l’estudi i laboratori Chomón i Fuster. Amb la seva marca produí i sembla que dirigí dos films de ficció, Lazos de amor y de sangre (1912) i Victoria (1912-13), que no funcionaren; poc després cedí l’empresa al seu cunyat Verdaguer. El 1913 fou el primer president de l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pel·lícules Cinematogràfiques. Es dedicà en exclusiva a representar productores estrangeres i principalment a gestionar teatres cinema a Sevilla, Màlaga, Sant Sebastià i Alcoi. Al País Valencià feu construir diverses sales i a Manresa regentà des del 1914 el teatre Conservatori i el teatre Nou, que desaparegué el 1929; també construí i dirigí el Gran Teatre Kursaal, que inaugurà el 1927. El 1925 fou un dels socis fundadors de la CINAES. Morí el 1937 i el seu fill Moisès –que l’havia de succeir en la gestió dels negocis– al cap de poc també morí cremat en incendiar-se el cinema de campanya on projectava per a les tropes. L’imperi dels Cabot passà a un dels gendres, Modest Padró, que acabà fundant la Societat d’Espectacles Padró i Cabot.
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", núm. especial del 1936.
RUBÍ, F.: El cinema fa cent anys a Manresa, "El Pou de la Gallina", núm. 106, 1996, p. 17-18.