Vida
D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família. En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se a l’òpera. El 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti. També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso (Xile) el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera. Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a "Els Tres Mosqueters". El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà dotze temporades seguides. També treballà amb Xavier Cugat i la cantant d’òpera catalana Maria Gay. Amic d’Arturo Toscanini i d’E. Caruso, en morir aquest, abandonà els escenaris i es traslladà a Hollywood cridat per Gloria Swanson, amb qui treballà en L’amor de Sonja (The Love of Sunya, 1927, Albert Parker), fent d’empresari espanyol. Durant el pas del cinema mut al parlat intervingué en una vintena de versions espanyoles de films nord-americans per al mercat hispà, com ara La fuerza del querer (1930, Ralph Ince), els diàlegs del qual adaptà al castellà. Apartat de la professió per un accident que el deixà pràcticament cec el 1932, muntà una acadèmia de cant a Hollywood, i feu d’instructor vocal d’intèrprets, com ara Hedy Lamarr i Deanna Durbin, la qual descobrí en films com: Cent homes i una noia o Boja per la música (100 Men and a Girl, 1937, Henry Koster). També va escriure per a Durbin la cançó "Perhaps", amb música d’Aldo Franchetti, que canta a Doneta (Nice Girl?, 1941, William A. Seiter). El 1951 retornà a Barcelona i feu classes de cant fins a la seva mort.
Altres films
1930 El cuerpo del delito, C.Gardner i A.Washington Pezet.
1931 Mamá, B.Perojo.
1932 La vida és un atzar (Man about Town), J.F.Dillon.
1934 Ull, solters! (Dos más uno, dos), J.Reinhardt.
1935 Angelica o el honor de un brigadier, H.King.
1938 Castillos en el aire, J.Salvador.
Bibliografia
ZÁRRAGA, E. DE: Andrés de Segurola, "Popular Film", núm. 359, 1933.