Vida
Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu. El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía. Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec. D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva a l’Institut del Teatre, s’estrenà amb la direcció artística del seu primer film, La pecadora (1954, Ignasi F. Iquino), director amb qui treballà sovint en títols com ara Good-bye, Sevilla (1955), en col·laboració amb Antonio Liza; Las travesuras de Morucha (1962), i Trigo limpio (1962). També treballà en produccions per a IFISA, com ara La ruta de los narcóticos (1962, Josep Maria Forn); Young Sánchez (1963, Mario Camus), i intervingué en films de l’anterior decorador de la casa, Miquel Lluch, com ara Sitiados en la ciudad (1955); Un demonio con ángel (1962); El precio de un asesino (1963), i també Plácido (1961, Luis G. Berlanga). A mitjan dècada del 1960, i sempre amb Iquino, feu la direcció d’art de coproduccions amb Itàlia, sobretot d’espagueti-westerns, com ara Cinco pistolas de Texas / Cinque pistole del Texas (1965, Joan Xiol); Un dólar de fuego / Un dollaro di fuoco (1965, Nick Nostro) i La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny Ringo? (1966, José Luis Madrid). El 1966 també participà en films independents de l’Escola de Barcelona amb un punt de vista estètic completament diferent del que havia fet fins aleshores. D’aquest moviment escenografià el seu film manifest, Dante no es únicamente severo (1967, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà); Ditirambo (1967) i Aoom (1970), tots dos de Gonzalo Suárez; i Cabezas cortadas (1970, Glauber Rocha). El seu últim treball el signà el 1976, El hombre perseguido por un OVNI (Juan Carlos Olaria). D’altra banda, el 1970 fou designat secretari general de l’Institut del Teatre sota la direcció d’H. Bonnín, exposà pintures a Barcelona, a més d’escriure articles sobre escenografia, contes per al públic infantil, i rebé el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil.
Altres films
1954 Los agentes del Quinto Grupo, R.Gascon.
1963 Los farsantes, M.Camus.
1967 El terrible de Chicago, J.Bosch.
1967-68 Elisabet (Elisabeth), A.Martí (en català, 1981).
1968 Las crueles (El cadáver exquisito), V.Aranda.
1972 L’altra imatge (La otra imagen), A.Ribas.
Bibliografia
BRAVO, I.: L’escenografia catalana. Diputació de Barcelona 1986.
MESTRES, J. i VALLVÉ, A.: "Los decorados", El Teatro. Enciclopedia del arte escénico. Ed. Noguer, Barcelona 1958, p. 231-284.