Vida
A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble. A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq. El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona (1976). És una de les actrius més representatives del teatre català modern. Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades, el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust, el Max de les arts escèniques 2001 per Esperando a Godot, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2000 i el premi Nacional de Teatre 2002 de la Generalitat per Escenes d’una execució (Baker). La seva important aportació al teatre no ha tingut la mateixa intensitat al cinema. Ventura Pons la feu debutar en El vicari d’Olot (1980-81) i més endavant li oferí els seus millors papers: primer un gran monòleg en El perquè de tot plegat (1994), amb què guanyà el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya; després en Actrius (1996), en què incorpora un personatge lligat a la seva activitat teatral, i en Morir (o no) (2000). Per a la televisió ha intervingut en la minisèrie La Mari (2002, Jesús Garay).
Altres films
1981-82 La plaça del Diamant, F.Betriu.
1989-90 La teranyina, A.Verdaguer.
1991 Tacones lejanos, P.Almodóvar.
1993-94 Souvenir, R.Vergés.
1998 La Celestina, G.Vera; La primera noche de mi vida, L.M.Albadalejo.
Bibliografia
PIÑOL, R.M.: "Anna Lizaran", Història gràfica de Catalunya dia a dia 1988. Edicions 62, Barcelona 1999, p. 188-189.