Vida
D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis? (1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio). També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana (1927), que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland) i L’arca de Noè (Noah’s Ark, 1929, Michael Curtiz i Darryl F. Zanuck). Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el Melodión, sistema sonor per a disc i banda que permetia visionar els films amb aquella incipient banda de so incorporada a la pel·lícula. També adquirí altres procediments, com l’exclusiva de la casa Closa de Terrassa amb la finalitat d’eliminar-ne la competència. D’altra banda, fou periodista i guionista esporàdic de films com Nobleza de corazones (1925, Antonio Gil) i Boliche (1933, Francisco Elías). S’estrenà com a director amb la productora bilbaïna Meyler Films, per a la qual escriví i realitzà Aves sin rumbo (1934), i Alhambra, en un principi conegut com El suspiro del moro (1936), que fou el seu últim film perquè l’empresa desaparegué. Després de la guerra civil s’exilià a Veneçuela, on muntà un laboratori de revelatge amb el seu fill Antoni Graciani i Roca. Les seves dues filles també es dedicaren al cinema: la vedette, actriu de teatre i secundària de cinema Eugènia Roca, amb títols com Abel Sánchez (1946, Carlos Serrano de Osma) i Miss Cuplé (1959, Pere Lazaga); i Tita Gràcia, ballarina còmica del Paral·lel i actriu secundària en El camino de Babel (1944, Jerónimo Mihura), La danza del corazón (1951, Raúl Alfonso) i Quiéreme con música (1957, Ignasi F. Iquino).