Vida
L’amistat amb Antonio Isasi-Isasmendi el conduí a una trajectòria cinematogràfica que inicià com a meritori de secretari de rodatge a El fugitivo de Amberes (1954, Miquel Iglesias) i secretari de direcció a Emisora Films. Col·laborà en els curts rodats per Isasi abans que tots dos coescrivissin el llarg Relato policíaco (1954). Un any després també participà en la fundació de la productora Isasi PC, on exercí com a cap de producció abans que el 1968 fos designat director propietari de Diagonal Films. Aquesta filial es destinà a produccions nacionals, mentre que Isasi es dedicava a les internacionals. Però tan sols generà L’advocat, el batlle i el notari (1968-69, Josep Maria Font i Espina), una oportunista reedició de l’èxit de Joan Capri amb En Baldiri de la costa (1968), i la coproducció Helena y Fernanda (1969, Julio Diamante). Discrepàncies entre els dos socis provocaren la seva separació i la crisi dels Estudis Isasi comportà la inactivitat d’aquesta marca que només reaparegué amb els curts documentals Castellers, El petit gran Vendrell o Centenari Pau Casals, dirigits el 1976 pel mateix Irles, i La boda (1977, Albert Vidal). També fou cap de producció al servei d’altres empreses, i coproduí el llarg Existió otra humanidad (1975-76, Julián Marcos). L’últim rodatge en el qual participà fou Una rosa al viento (1983, M. Iglesias).