Vida
Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona. Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade. Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu a Barcelona. La marca Lauren, versió anglesitzada del primer cognom del fundador, instal·là oficines a Madrid, Bilbao, València i Sevilla, i delegacions a Vigo i les Canàries. També s’encarregà de la distribució a l’Estat espanyol de títols de l’Orion Pictures International i la Golden Harvest, entre d’altres, a les quals s’afegiren els subministrats per Lorimar Films Entertaiment, Hand Made Films, Sovereign, Miramax International, Good Machine i United Artists Films. A banda de la distribució s’interessà també per la producció, faceta que encetà amb la pel·lícula Boig, boig "carrozas" (1985, Francesc Herrera) i continuà amb La ley del deseo (1986) i Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988), totes dues de Pedro Almodóvar. El 1986 s’estrenà en l’àmbit de l’exhibició. Ho feu a Madrid inaugurant els cines Madrid (quatre sales) i després els Fuencarral (1988), Rosales (1988) i Imperial (1991). A Barcelona, inaugurà els Lauren del carrer de Girona (1990), primera aportació de la casa a la xarxa catalana de cines, ampliada amb l’aparició dels Lauren Gràcia (1996), Lauren Universitat (1998), Lauren Horta (1998) i Lauren Sant Andreu (2002). Posteriorment adquirí els Alexandra i Alexis, a més del 40% de l’empresa del Boliche, i s’expandí per Catalunya: Lauren Viladecans, Lauren Girona, Lauren Costa Brava (Blanes), Lauren Reus, Lauren Tarragona, Lauren Lleida i Lauren Garraf (Vilanova i la Geltrú). També obrí locals al País Basc, Galícia i Castella i Lleó, i arrendà diverses sales a Saragossa. A banda de la distribució, producció i exhibició convencionals, el grup s’introduí també en el camp del vídeo, i aconseguí elevadíssimes quotes de mercat en l’àrea del lloguer. A. Llorens convertí la seva societat en una de les més importants de l’Estat espanyol en l’àrea de l’exhibició, si bé el 2003 patí una greu crisi que portà a la suspensió de pagaments i a la dissolució del grup i de la filial de distribució. Prova d’això és que el 1999, en el Mercat Cinematogràfic ExpoCine de Sitges, se li atorgà el premi al Millor Exhibidor Nacional de l’any. És membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, de l’Acadèmia del Film Europeu i del Club de Productors Europeus, sotspresident de la Federació Internacional d’Associacions de Distribuïdors de Films (FIAD) i ha estat president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) (2001-03).