Vida
Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona (1966-72), on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia. Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat, migmetratge argumental basat en la novel·la homònima del mallorquí Llorenç Capellà. A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants. D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat: l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec (1976); l’Estatut i el Parlament de Catalunya (1977); la situació al País Basc amb Independentzia! (1979) i Hic Digitur Dei, una paràfrasi de la mort de Franco (1976-77). De l’altra, realitzà cinema infantil o per al jovent en català i amb vocació popular, que es concretà en el migmetratge argumental Supertot (1977), segons un text original de Josep Maria Benet i Jornet, i interpretat pel grup U de Cuc, i Contes de la vora del foc (1979-80). El tercer camp d’acció fou el pas al professionalisme, que començà amb el curt Underworld (1983), a partir d’un conte de Quim Monzó –premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura 1983–. Posteriorment constituí el col·lectiu Nous Directors Catalans (1984-88) i feu el llarg Una nit a Casa Blanca (1986), una road movie en què una parella s’inicia a la vida. El terreny que més ha conreat, amb la seva marca Video Play Serveis. Producció-Distribució, ha estat el curt documental sobre personalitats, pobles i zones de Catalunya o, encara més, sobre tradicions i costums catalans. En destaca el llarg documental Anònims del segle XX (2001), segurament la seva peça més madura i sòlida. Tot aquest material de recuperació de coses vives de Catalunya té, a més, un vessant didàctic. Darrere d’aquesta tasca cinematogràfica, hi ha hagut també una feina de recuperació del patrimoni audiovisual, en particular de les comarques gironines, que ha estat restaurat i preservat. També s’ha ocupat de diversos encàrrecs televisius realitzats per a l’Institut del Cinema Català sobre pobles i comarques de Catalunya.
Altres films
1977 Som una nació! (curtmetratge documental).
1987 El tren petit (1887-1956) (migmetratge documental); Diari d’una transhumància (migmetratge documental).
1990 El retorn del nèmesi? (curtmetratge documental), amb J.Simó, X.Roca i E.Amill.
1993 El fòssil vivent (curtmetratge documental), amb J.Simó, X.Roca i E.Amill.
1994 Meteors (curtmetratge documental), amb E.Bou; El color de les cendres (curtmetratge documental).
1995 Pere Comellas, un pioner empordanès (curtmetratge documental); Fràgil Costa Brava 1950-1969 (curtmetratge documental).
1996 Presoners del Gran Rei (curtmetratge documental).
1997 Plaisatges: la mirada de Josep Pla (migmetratge documental); El caliu de la memòria (Els carboners de les Gavarres) (curtmetratge documental).
2001 Pandora, quan Ava Gardner seduí Girona (curtmetratge documental).
2003 Els límits de la Costa Brava (curtmetratge documental).
Bibliografia
ANTOLÍN, M. i MARTÍ I ROM, J.M.: El cine testimonio de Antoni Martí. Entrevista, "Cinema 2002", núm. 23, 1977, p. 70-72.
GIL, V. i LÓPEZ MANZANO, E.: Toni Martí, por un cine catalán, "Paso estrecho", núm. 0, 1977, p. 7-10.
MARTÍ I ROM, J.M.: Antoni Martí: el compromís amb el país, "Dirigido por...", núm. 94, 1982, p. 16-17.
ORTS, E.: Toni Martí o la encrucijada de un autor de pequeño formato, "Dirigido por...", núm. 67, 1979, p. 58-59.
PLANAS, X.: Antoni Martí, el cineasta de Fonteta, "Revista de Girona", núm. 201, 2000, p. 14-21.
TOBAURELA, P. i TORT, J.: Antoni Martí, cinema contra l’oblit, "Revista de Catalunya", núm. 193, 2004, p. 44-57.