Vida
Treballà com a responsable tècnic del Cinematògraf Lumière dels germans Napoleón. Fou el primer operador fix de projecció i, respectant les ordres dels Lumière, no mostrà mai l’aparell a ningú, per tal de conservar-ne el secret de fabricació.
Després s’inicià com a càmera i fins al final del segle XIX rodà reportatges i documentals, tot difonent el nou invent pel Principat i el País Valencià i venent alhora projectors Pathé Baby de 9,5 mm, d’aquí que se’l consideri un precursor de l’espectacle cinematogràfic a l’Estat espanyol. Es desplaçà a Saragossa i entrà en contacte amb la Galería de Fotografía d’Ignacio Coyne Lapetra.
Feu d’operador de cabina del Cine Coyne, que fou inaugurat el 1905 i aviat es convertí en Cine-Parlante Coyne. Aquest canvi de nom tingué lloc quan el propietari adquirí el chronophone de Gaumont, que oferia projeccions sonores gràcies a uns discs sincronitzats amb el projector i que Tramullas instal·là. A partir del 1906 viatjà per l’Estat espanyol amb aquest equip com a projeccionista ambulant i explicador cinematogràfic, i alhora rodà documentals que incorporava a la seva programació. També captà les campanyes militars de la guerra colonial d’Àfrica del 1909, imatges que esdevingueren famoses més enllà de la Península pel seu interès tècnic i documental.
De nou a Saragossa, després del tancament de la sala Coyne, el 1910 fundà la seva pròpia firma, Sallumart Films, on treballà com a càmera el seu fill Antoni (Barcelona 1920 – Jaca, Osca, 1985). El primer títol que realitzaren fou Parada militar en el Paseo, al qual seguiren reportatges sobre la vida local, la geografia del Pirineu aragonès, les festes tradicionals del nord de la Península i la visita que feren a Roma Alfons XIII i Primo de Rivera.
Pioner també del cinema científic a l’Estat, rodà cintes per a Antonio de Gregorio Rocasolano al seu laboratori de la Facultat de Ciències de la Universitat de Saragossa des del 1912. A partir de la dècada del 1920, els Tramulla ampliaren la seva activitat al camp de la ficció (El diablo está en Zaragoza, 1921).
Com a exhibidor, obrí diversos locals a Aragó, i el 1927 assumí l’explotació del teatre Unión Jaquesa, a Jaca, que fins al final de la dècada del 1950 contractà les companyies teatrals de major prestigi i els millors films de l’època. Mentrestant, continuà enregistrant la vida local, la visita del rei o la del dictador Franco a Canfranc per a inaugurar-hi l’estació.
Altres films
1914 Fiesta de la Flor en Zaragoza (curtmetratge documental).
1919 Exposición de las Bellas Artes Hispano-Francesa en la Lonja (curtmetratge documental); Primo de Rivera en Caspe y Alcañiz (curtmetratge documental); Visita de Alfonso XIII a Zaragoza (curtmetratge documental); Visita de autoridades a las obras del túnel de Canfranc (curtmetratge documental).
1926 Llegada de heridos de la guerra de África (curtmetratge documental); Desfile de tropas llegadas de África (curtmetratge documental); El Alto Aragón pintoresco. Una visita a la ciudad de Barbastro (curtmetratge documental); Operación quirúrgica de un pie por el Dr. Valcáceres (curtmetratge cient.); Último milagro de la Virgen del Pilar (curtmetratge documental).
Bibliografia
- Manuello, J.R.: "Tramullas, pionero del cine", Andalán, 1985, p. 13.
- Vicién, E.: "Antonio Tramullas, un pionero olvidado del cine español", Historia y Vida, núm. 83 (extra), 1996, p. 18-24.