Vida
Fill de l’actriu catalana Nieves Lasa, de petit s’instal·là a Barcelona, on es formà professionalment. S’inicià interpretant papers en el teatre i el cinema, i fent doblatge de personatges infantils. Més endavant feu de meritori de muntatge amb Ramon Biadiu i d’ajudant de muntatge de Joan Serra. A vint anys entrà a treballar a Emisora Films com a muntador en cap i hi romangué fins el 1953, a més de fer de guionista d’Apartado de Correos 1001 (1950, Juli Salvador) i de realitzar documentals. Amb els seus primers estalvis adquirí una càmera i rodà documentals com ara Barcelona és bona. . . (1950), premi Ciutat de Barcelona. Llavors el contractà No-Do per a filmar A la paz de Dios (1952), sobre el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Esperonat per aquests èxits, el 1954 dirigí el primer episodi del seu primer film, Relato policíaco, que completà amb el segon amb el suport de la productora Balcázar. Alhora, feu de muntador de films d’altres realitzadors: Duda (1951) i Lo que nunca muere (1954), tots dos de J. Salvador; Juzgado permanente (1953, Joaquín Luis Romero-Marchent) i Once pares de botas (1954, Francesc Rovira i Beleta). El 1955 inaugurà la seva marca, Isasi PC, des de la qual realitzà la major part de la seva filmografia, que inclou diversos gèneres, especialment el thriller, però també el drama religiós, l’acció i l’aventura, assumint-ne el guió, la producció i la direcció. Amb Rapsodia de sangre (1959) obtingué un altre premi Ciutat de Barcelona. El 1961 dirigí Tierra de todos, amb guió de Josep Maria Font i Espina i Jordi Feliu; i films comercials com ara La máscara de Scaramouche (1963), amb la qual inicià les coproduccions europees. El títol que li aportà el reconeixement més enllà de les fronteres fou Estambul 65 (1965), que l’encoratjà a rodar, en la mateixa tendència de cinema d’acció a l’estil americà, Las Vegas, 500 millones (1968). Comprà la distribuïdora Warner Española i en fou el conseller, i el mateix 1968 aixecà els Estudios Isasi tot diversificant la seva activitat a través de Diagonal Films. Aquesta filial, creada amb Antoni Irles, que en fou el director, es dedicà a les produccions nacionals, mentre Isasi PC rodava coproduccions. Alguns dels títols foren filmats en anglès, en escenaris naturals i amb actors estrangers prou coneguts. El 1974 fundà una altra productora, Moon Films, per a la qual feu el llarg documental Rafael en Raphael (1975). Més tard, amb la seva firma habitual, rodà El perro (1977), sobre un relat d’Alberto Vázquez Figueroa, i L’aire d’un crim (1987-88). Durant les dècades del 1970 i el 1980 mantingué una extensa activitat com a productor de cinema i televisió. Ha rebut diversos premis del Sindicato Nacional del Espectáculo; l’especial del jurat dels Sant Jordi de Cinematografia 1970; la medalla d’or (1996) i el Goya d’honor de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (1999). També ha rebut nombrosos homenatges com el de l’ESCAC (2000).
Altres films
1954 España sobre ruedas, amb F.Pérez-Dolz (curtmetratge documental).
1955 La huida.
1956 Pasión bajo el sol.
1959 Diego Corrientes.
1960 La mentira tiene cabellos rojos; Sentencia contra una mujer.
1962 Vamos a contar mentiras.
1972 Un verano para matar.
Bibliografia
PORTO, J.A.: Antonio Isasi-Isasmendi, una mitad de los cien años del cine español (Entrevista). Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 1999.
TORRES, A.M: "Antonio Isasi-Isasmendi", Cineastas insólitos. Nuer Ediciones, Madrid 2000, p. 133-162.