Vida
Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades. Escriví La marcha del hambre, guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment. L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza (1936-37), que dirigí ell mateix; la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan el director fou mobilitzat, sense aconseguir cap èxit popular. També feu el guió tècnic del segon cinedrama del sindicat, Barrios bajos (1937, Pedro Puche). Un cop acabada la guerra, fou arrestat i alliberat al cap d’un mes i mig, després que una junta especial visionés el film en qüestió. Restà marginat durant molt temps i treballà en diferents comeses, moltes vegades sense acreditar. El 1947 realitzà els seus darrers i discrets treballs com a director i guionista, Alma baturra, drama rural que s’estrenà set anys més tard, i La gran barrera. També exercí d’ajudant de direcció a Arribada forzosa (1943, Carlos Arévalo); de redactor de diàlegs addicionals a La niña de Luzmela (1949, Ricard Gascon) i de productor en cap de diversos títols, tant de PECSA Films, El correo del rey (1950, R. Gascón), La honradez de la cerradura (1950, Luis Escobar) i Manos sucias (1956, José Antonio de la Loma), com d’Este Films d’Enric Esteban, Sitiados en la ciudad (1955, Miquel Lluch) i El cerco (1955, Miquel Iglesias). El 1956 es retirà del cinema i tornà a Barcelona per treballar com a importador d’aparells fotogràfics i cinematogràfics.