Vida
Després de cursar estudis de dret i periodisme, el 1947 ingressà com a guionista a Ràdio Barcelona. Allí participà en nombrosos i diversos programes, obtingué el premi Ondas per la radionovel·la Sin derecho a vivir (1953) i es feu molt popular amb l’espai de contes infantils Tambor, que es mantingué en antena del 1955 al 1972, amb un total de 7000 contes. Autor d’obres teatrals, comèdies musicals i novel·les, publicà articles periodístics en diaris i revistes com "Crítica" (1944-50). També traslladà la seva activitat literària al cinema, com a guionista de films produïts per Ignasi F. Iquino en un to sovint còmic i obertament popular: El difunto es un vivo (1955, Joan Lladó); ¿Pena de muerte? (1961) i La ruta de los narcóticos (1962), ambdós de Josep Maria Forn; 07 con el 2 delante (1965, I. F. Iquino); La viudita ye-yé (1968) i Chico-Chica-Boom (1968), ambdós de Joan Bosch. Amb Agáchate que disparan (1968) i Horror Story (ídem v. o. , 1972) col·laborà amb Manuel Esteba i, posteriorment, també intervingué en dos guions dirigits per Alfonso Balcázar: Las juergas de "El Señorito" (1972) i Las primeras experiencias (1974). A banda, escriví teatre popular, a la dècada del 1960 fundà la revista "Fans" i el 1994 publicà la seva primera novel·la en català, Què penses després de fer-ho?
Altres films
1963 Interferencia telefónica (tv).
1964 Anuncio práctico (tv).
1966 El caso de la farmacéutica (tv).
1979 Canciones de una vida (tv).
1987 Què vol veure? (tv).