Vida
Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia (1950, José González de Ubieta); Habitación para tres (1951, Antonio de Lara); La pecadora (1954) i Camino cortado (1955), ambdós d’Ignasi F. Iquino; El ojo de cristal (1955) i Cuatro en la frontera (1956-57), ambdós d’Antonio Santillán. Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio (1962, I. F. Iquino) i El reflejo del alma (1957, Maximo Giuseppe Alviani), i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari (1949) i Sangre en Castilla (1950). Promotor, traductor i adaptador teatral, abandonà progressivament la carrera d’actor en contraure matrimoni el 1955 amb l’actriu Núria Espert, amb qui formà una companyia teatral el 1959. Des de llavors s’ocupà preferentment de gestionar les produccions de la seva dona, però, amb tot, participà en la fundació de la productora MEMSA, per a la qual dirigí el seu únic film, Maria Rosa (1964), primer títol que el franquisme permeté estrenar en català sense entrebancs. També exercí de director general de producció a Laia (1970, Vicenç Lluch), una adaptació de l’obra de Salvador Espriu que interpretà Núria Espert. El 1979 fou designat director del Teatre Nacional de València.